4

Va sortir a fora i va respirar profundament, omplint-se els pulmons d'aquell aire net i fresc que es contradeia amb l'ambient obstruït per la mescla de fum i suor de l'interior del local. Al alçar la vista va veure aquell gos negre que l'esperava fidelment al peu del fanal més proper. S'hi apropà.

"Bruc..." Va dir suaument mentre li colpejava amistosament el crani. El gos alça el cap i se'l mirà amb aquells ulls, negres també, que brillaven per sobre la mata de pel que li omplia el cap.

Es preparà una cigarreta i va seure al costat del gos. Agafà l'encenedor i va alliberar una petita flama mentre hi apropava la cara per tal d'encendre el cigarro. Va expirar el fum tranquil·lament observant com el fum pujava lentament cap al cel. Al baixar la mirada va veure com s'apropava l'Andrea cap a ell, l'acompanyava un noi.

"Em pensava que ja no vindries!"

"El que no ha vingut has estat tu! Com és que no has vingut a l'assemblea?" Va dir l'Andrea somrient al veure el gos.

"Ja t'ho he dit abans, he tingut mogudes" Va fer ell tranquil·lament mentre es mirava aquell noi alt i prim que acompanyava a l'Andrea.

"Hola, jo sóc en Quico." Va fer mentre allargava la mà.

"Ai sóc un desastre! Llibert, et presento en Quico, un amic d'aquí del casal!" Va exclamar l'Andrea rient. "Quico, que em dones un cigarro siusplau?"

"Llibert, encantat." I es van apretar les mans.

En Quico es va mirar, sense saber com fer-ho, aquell noi que no podia parar de mirar-ho tot. Al cap d'uns segons es va ajupir davant del gos i li va fregar el cap. El gos va contestar bordant fort i ensenyant-li les dents.

"Bruc!" Va cridar en Quico mentre li acariciava el cap. "Ho sento, no s'acostuma a portar bé amb la gent que no coneix."

En Llibert que de l'espant havia caigut de cul a terra es va aixecar àgilment i com si no hagués passat res va tornar a intentar-ho. Aquest cop en Bruc no va fer res, simplement se'l va mirar.

"Bruc? Com el poble?"

En Quico se'l va mirar i va allargar el braç per tal de que l'Andrea li tornés el paquet de tabac. Un cop el tingué li passà l'encenedor.

Un cop va tenir el cigarro encès l'Andrea se'ls va mirar somrient.

"Llibert, vaig a fer una ullada a dins, et quedes aquí?"

" Sí, sí, cap problema. Quico, que em puc liar un cigarro siusplau?"

"Oi tant..." Va fer mentre li donava el paquet de tabac. "Bruc com el poble exacte, és on me'l vaig trobar"

"Te'l vas trobar? Foc siusplau?"

"Tornava del refugi d'Agulles, havia estat tot el cap de setmana escalant, ja no podia més, i quan arribava al Bruc, a la pista aquella que porta als quatre xalets del final del poble, a la cuneta entre unes branques me'l vaig trobar... no feia ni dos pams i el veterinari em va dir que no sobreviuria, però el malparit es va aferrar a la vida com a un òs i me'l vaig quedar..."

"Carai, quina història..."

"Coses que passen... D'on ets Llibert?"

"D'aquí i d'allà... vaig néixer a Barcelona, però de ben petit he estat viatjant amb la meva mare..."

"Ah... i el teu pare?"

"En principi viu aquí, si no m'equivoco a Monistrol, a sota de Montserrat?"

"Sí, Monistrol és a sota la cara Nord de Montserrat, hi has estat mai?

"No, però si no m'equivoco, hi puc arribar amb tren, oi?"

"Sí, amb els ferrocarrils que surten de Plaça Espanya."

Al cap d'una estona en Quico va notar com el cansament podia amb ell.

"Penya, jo faré un pensament... estic molt cansat..."

"T'acompanyo un trosset" Li digué l'Andrea

I es van posar a caminar, a poc a poc i amb silenci, el noi, la noia i el gos. Al cap d'una estona l'Andrea es va cançar del silenci i va decidir trencar-lo.

"Què et passa Quico?"

En Quico va parar i es va ajupir per treure-li la corretja a en Bruc, que es quedà fidelment al costat del seu amo, i li rescà el cap. Mentre mirava en Bruc es va disposar a parlar, va empassar saliva i digué:

"En Guillem està molt malalt. Fa uns mesos li van diagnosticar un càncer i la cosa no pinta massa bé."

Al acabar la frase l'Andrea alçà el braç i li pegar un cop prou fort al cap.

"Imbècil, egoista, desgraciat! Fa uns mesos? A tu què et passa pel cap? Es pot saber perquè collons no ens ho has dit abans?"

"Ai jo què sé Andrea, ja em coneixes..."

"Ai jo què sé, sóc imbècil més aviat... prefereixes no dir-nos res i menjar-t'ho tot solet i estar de mal humor i pagar-ho amb nosaltres no?"

En Quico alçà la mirada cap a aquella noia que estava tant seriosa i se'l mirava sense desviar la mirada.

"Com està? Estan fent quimio?"

"Sí, però el procés és molt lent i la cosa està xunga... Quan va començar tot en principi les expectatives eren mínimament bones, van operar i van retirar-ho gairebé tot, i bé, va començar amb la quimio... va tenir uns mesos de puta mare, estava molt animat i fins i tot vam anar a caminar a Montrebei i per Montserrat...però...fa unes setmanes va tenir una mena d'atac d'epilèpsia i sembla que el tumor s'està tornant a reactivar..."

"Collons Quico... Ho sento moltíssim..."

L'Andrea el va abraçar amb tota la força que va poder. En Quico desitjà que aquella abraçada no acabés mai, sabent que en el moment en que s'alliberessin un de l'altre el rellotge tornaria a engegar-se i la por tornaria a colpejar a en Quico, que portava sis mesos aguantant el cop més fort de la seva vida.